L'Aventura d'un retrat d'Amadeu I d'Espanya a Lleida / Zenith Escolà Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 74-79 : il. (Art) 
Bibliografia i fonts. Resums en català i anglès.

El Rei Amadeu I d'Espanya, Duc de Savoia, visità la ciutat de Lleida invitat pel Consistori amb motiu d'inaugurar la primera Fira Agrícola en els Jardins dels Camps Elisis. Un cop a la ciutat, l'important personatge lleidatà Jaume Nuet Minguell, amic personal del Rei, l'invità a pernoctar a casa seva. D'aquí en sortirà el títol de Comte de Torregrossa, atorgat al Sr. Jaume Nuet. L'Ajuntament, agraït per la visita i pel generós donatiu per a repartir entre els pobres, pretén honorar-lo comprant un retrat del Rei per a presidir la paret del Saló d'actes del consistori. El retrat, del pintor Frederic Trias, no es troba enlloc.

La Influència dels Barons de Casa Fleix en l'important desenvolupament del Cementiri de Lleida (de 1833 a 1921) / Zenith Escolà i Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 13-20 : il. (Urbanisme) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Construir de bell nou el cementiri d'una ciutat sempre comportarà problemes, i el creixement de la ciutat suposarà la seva ampliació: "a tal ciutat tal cementiri". En el cas de Lleida, les ampliacions han estat, des de la meitat del segle xix i fins a primers del segle xx, una complicitat entre els barons de Casa Fleix i l'Ajuntament. Les cessions de terrenys, facilitats pels opulents Fleix, han permès la construcció de nombroses sepultures i panteons d'amplitud considerable, tot i que les circumstàncies o l'infortuni no han permès que ni els barons Domènec Fleix Solans, en Josep Hostalrich Fleix i l'últim dels barons, en Enric Hostalrich Colomer, descansin en la seva ciutat natal. Al mausoleu que podem veure al departament dedicat per la ciutat a Sant Anastasi, on no hi són les seves despulles, ni les d'en Josep ni les d'Enric, ni tan sols podem concretar amb seguretat on es troben. Els documents existents ens ho demostren. La baronia fou, dins de la cort d'Espanya, un recordatori de l'existència de la ciutat de Lleida.

El Cementiri fora murs (Lleida, 1809) : la cèdula de Carles III / Zenith Escolà i Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 8-15 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La cèdula decretada per la Reial Ordre del Rei d'Espanya Carles III a l'any 1787, pren com a primera resolució fer ús de la disposició d'una disciplina vigent segles enrera que era el "Ritual romà per als enterraments. En segon lloc exposa que és preferent l'observança de portar al bon ddesenvolupament la salut i la higiene pública. En el tercer punt estaria la gran tasca de construir els cementiris lluny de les ciutats, en llocs ventilats i en disposició d'enterrar en sepultures dignes a qualsevol persona sense distinció de classes ni doctrines. Seran els cementiris "comuns". La quarta proposta fa referència a la prohibició de les inhumacions dintre dels temples, esglésies, catedrals o ermites, exceptuant de moment els dignataris del Clero i la Reialesa.

L'Orde dels Trinitaris a Lleida durant el segle XIX / Zenith Escolà
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 7 (2020) , p. 25-31 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'orde dels Trinitaris era una congregació religiosa mendicant que es dedicava, principalment, a la redempció de captius. Fou fundada per Sant Joan de Mata a França (Brumetz, departament d'Aisne) a l'any 1195. S'estableix a Catalunya per primer cop a la Província de Lleida al poble de Seròs, a Avinganya, l'any 1201; més tard s'instaurà a Lleida ciutat el 1204, a l'antic hospital de Pere Moliné, situat a la zona de Cappont, a l'esquerra del riu Segre, durant aproximadament uns 450 anys, és a dir, fins a la Guerra dels Segadors. Situat aquest orde a Lleida durant un llarg espai de temps, cal fer notar que el seu destí dins la història de la ciutat no fou precisament de benaurança. Va ser un repte suportat entre guerres i entrebancs, també amb la pròpia natura degut a la seva situació geogràfica, al costat del Segre, riu de mal fiar per les seves torrentades imprevistes, que inundaren vàries vegades el terreny trinitari. Serà al segle xix quan les circumstàncies els porten a instal·lar-se al costat del Cementiri. Els anys desgraciats del seu passat porten l'orde a demanar a l'Ajuntament un espai per al seu futur i reconstruir el seu convent, una vegada més, derruït l'any 1809.

El V Congrés de Metges en Llengua Catalana, celebrat a Lleida el juny de 1923 / Zenith Escolà i Gateu
Escola Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 94-99 : il. (Medicina) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Lleida fou escollida per presentar el V Congrés de Metges en Llengua catalana, cosa que omplí la ciutat de personatges de la cultura científica. Fou important el poder desenvolupar temes mèdics de gran transcendència, a través de conferències i ponències que pretenien posar a l'ordre del dia temes i novetats que revolucionarien la societat en els anys següents; es va debatre sobre els avenços en diferents camps de la medicina i la tecnologia d'avantguarda que acompanyava la pràctica quirúrgica i mèdica en general. Les malalties i la cirurgia que van ser objecte d'estudi per eminents metges d'arreu el país, foren exposades en aquest congrés i debatudes pels doctors que hi assistiren, discutint i observant discrepàncies i solucionant qüestions.

Josep Borràs i Suís : les seves últimes voluntats / Zenith Escolà i Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 94-100 : il. (Història) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

A l'Arxiu Municipal de Lleida hi consta un document notarial que dona fe d'un testament atorgat per Josep Borràs i Suís, de Lleida, l'any 1863, que determina que deixa els seus béns materials a la seva dona, junt amb una gran quantitat de diners que han de ser destinats a complir les seves darreres voluntats: un enterrament fastuós, l'edificació d'un panteó per a les seves despulles i la construcció d'un asil per a infants pobres (anys després serà conegut com a Asil Borràs). Cap d'aquestes voluntats no es va dur a terme en un primer moment. Els problemes que s'observen per acomplir-les estan fora de tota comprensió. Però, a poc a poc, algunes d'aquestes voluntats es van anar fent realitat. Per entendre el que va passar, hom ha hagut d'endinsar-se en la documentació que conserven els nostres arxius.

La Gota de Llet de Lleida : edifici i institució sanitària municipals (1917-1962) / Zènith Escolà Gateu
Escolà Gateu, Zènith


Lleida : Pagès, 2017
110 p. : il. ; 24 cm (La Paeria. Guillem Botet, 45) 
ISBN 9788499759234

Aquest llibre recull la història d'una institució sanitària municipal amb edifici propi, desaparegut als anys seixanta, que s'anomenava Gota de Llet. L'arxiu Municipal de Lleida conserva una àmplia i rica documentació de l'edifici en quùestió: plànols de tela, dibuixos acolorits, els catàlegs dels utensilis mèdics i dels estris necessaris per a la bona conservació de la llet, i tota la documentació administrativa que es va generar al llarg del procés de construcció i gestió de l'edifici. El text del treball va acompanyat de reproduccions dels documents més gràfics que en conservem, alguns dels quals ens mostren exemples dels materials sanitaris utilitzats en aquella època i donen notícia de la seva gran evolució tecnològica. També hi trobarem algunes imatges que formen part del patrimoni ciutadà. A més, com que la història de l'edifici no ha estat fàcil de descriure, l'estudi es completa amb una cronologia que recull els fets més rellevants i les vicissituds per les quals es va veure afectat. (Editorial).